Tercera pràctica: paraliteratura i termes a definir.

Què és la paraliteratura? 
La paraliteratura és una variant de la literatura que comprèn gèneres destinats al consum de masses. La literatua infantil ha estat considerada com paraliteratura ja que no té el mateix contingut i vocabulari que podria tindre una literatra literària destinada als adults. No obstant açò, el fet que la literatura infantil siga més senzilla per als xiquets, no vol dir que siga un text amb menys valor literari.



Termes a definir

Lector model: es referix al public al qual es dirigeix l'autor en el moment que escriu l'obra. És a dir, la zona d'influència màxima de l'obra en quant a l'edat, la maduressa i l'estil dels lectors als quals es dirigeix l'autor.

Competència literaria: la competència literaria fa referència a la capacitat per a llegir adequadament textos literaris i relacionar-los amb altres textos, literaris o no, i comprendre correctament el seus continguts.

Intertextualitat: és la relació que un text (oral o escrit) té amb altres textos (orals o escrits) ja sigan contemporanis o antics.

Hipertextualitat: es la relació que té el text amb un altre text de una forma no específica, ja que es relaciona d'una forma subjectiva amb els coneixements del lector.

Paratextualitat: es la relació que té el text amb el elements externs del propi text (títol, imatges, fonts, etc.).

Gramàtica interioritzada: és la capacitar del lector de diferenciar el fets que són realitat dels fets ficticis.