Ressenya Les vacances de Saïda

            Peydró, Eva (2002)  Les vacances de Saïda. Barcelona: Editorial Bromera (Col·lecció Micalet Galàctic, núm. 85), 72 pàgines.

            Eva Peydró va nàixer a València l’any 1962. És llicenciada en filologia catalana, traductora-intèrpret jurat de llengua catalana i està diplomada com a particioner de programació neurolingüística. Ha desenvolupat la seua carrera professional en les àrees de la traducció especialitzada en educació i art modern i en l’assessorament lingüístic. Les vacances de Saïda va ser la primera narració per a infants que va publicat i cal destacar que resultà finalista en el XI Premi Carmesina de Narrativa Infantil; recentment ha publicat també El tresor de Saïda.

            Edat destinatari: 10 anys.

            El tema d´interés d´aquest llibres principalment es el racisme, la intolerància, el temor a allò diferent, que interpretem com una amenaça, són paraules massa grans, que amaguen temor i desconeixement.

            El tema central de Les vacances de Saïda no és el racisme, sinó l’acolliment, la generositat, la solidaritat entre éssers humans, sentiments que necessàriament passen per l’absència de prejudicis i el tractament  d’anècdotes negatives que en aquest cas conta Saida  que poden afectar qualsevol col·lectiu marginal. Abans de conéixer Saïda, Ferran només tem que no li caiga bé o que l’obligue a ser massa condescendent, però no té recel de compartir les vacances amb una personeta d’un altre sexe i d’una altra raça. Així mateix, al llarg de la convivència, Ferran descobreix l’alegria de la generositat i el creixement interior que suposa per a ell ampliar la visió del món que l’envolta, ja que l’intercanvi quotidià de creences i experiències amb Saïda que l’obligarà a redefinir el lloc que ocupa i el paper que li correspon la societat . A més a més, amb anècdotes realistes i quotidianes, la història de Les vacances de Saïda llança tot un seguit de missatges positius com son el respecte al medi ambient i als recursos naturals,  (ús racional de l’aigua, contaminació...). La importància de l’alimentació saludable i la fortuna de poder accedir-hi. L’assertivitat de Lluïsa i Tomàs implica una mentalitat oberta i autoconfiança, el retrobament de les arrels comunes entre cultures distants.  El valor dels individus com a éssers humans, deixant a banda la pertinença a un col·lectiu (raça, sexe, religió, nacionalitat...). La narració en primera persona destaca la autocrítica que en aquest cas pren Ferran, es a dir que mitjançant les seues paraules ens assabenten d´aquesta historia i de les vivències de Saida.

            Analitzant als personatges, trobem una història prou treballada per a aquesta edat amb una gran quantitat de personatges. No obstant, podem remarcar dues: Ferran i Saïda. El primer, es un xiquet que viu a Espanya i que té molta il·lusió per l’arribada de una xiqueta sahariana que la seua familia va a acollir, ja que él es fill únic; i la segona en qüestió es aquesta xiqueta anomenada Saïda, la qual s’adapta molt ràpidament a la vida ací i contant-le la seua vida i vivències aconseguirà gaudir de aventures amb Ferran.

            En el cas de l’estructura, en aquest llibre no mereix la pena fer un resum per capítols perquè no hi ha histories paral·leles simplement hi ha una historia continua. Es l´historia d´una xiqueta sahariana que va passar l´estiu amb una família d´aquí. L´historia esta contada per Ferran un xiquet d´onze anys és fill únic i espera amb il·lusió i temor l’arribada de Saïda, una petita sahariana que la seua família acull durant l’estiu.

            Des d’el punt de vista del vocabulari, trobem que pot ser prou complicat per l’edat a la qual es dirigeix el llibre, ja que és una temàtica un poc delicada per als xiquets. No obstant, ací apareixen les il·lustracions que faciliten la comprensió d'un vocabulari complicat com hem comentat anteriorment.

            La meua opinió sobre aquesta història es realment positiva i ho recomane per a llegir a qualsevol persona. Es sincerament un llibre preciós que ens transporta a altra realitat que queda un poc lluny de nosaltres que es la vida de Saida, mitjançant les paraules de Ferran.