Primera Ressenya
Tort,
Pep (2001). D’això no en vull.
Barcelona: Cadí (“Muntanya Encantada”), 45 pàgines.
Josep Tort, més
conegut com Pep Tort és un
Mestre nascut a l’any 1957 (60 anys) a Manresa. A més, té diversos contes
publicats i destaca per la seva tasca oral (narrador de rondalles, contes
propis, etc.). També ha realitzat cercaviles (grup de teatre de carrer ‘El Setrill’) i
titelles (Centre de Titelles de Lleida), espectacles que han arribat a tota Espanya i també a
l’estranger. L’autor ha publicat altres obres com:
Contes i cançons a cau d’orella (1997), El rei Magí (2003), i Bada (2008), entre altres.
Cal fer
menció a Mercè Canals, la qual ha col·laborat amb una llarguíssima llista de
títols publicats, com a il·lustradora d’aquest llibre.
En
aquest llibre es tracta la problemàtica d'Albert, el protagonista de la
història, a l'hora de tenir una bona alimentació. En ficar-se al llit, el
xiquet té una sèrie de somnis en els quals uns personatges intentaran fer-li
veure en què consisteix i perquè és necessari mantenir una alimentació
equilibrada i variada. Aconseguiran aquests personatges el seu objectiu?
En
primer lloc, analitzant el vocabulari es detecta que és un lèxic bastant
complex. Açò s'accentua si tenim en compte l'edat cap a la qual està orientada
el llibre (6 anys). A més, en aquest llibre podem trobar refranys i diverses
frases fetes, les quals poden dificultar la comprensió del text per als alumnes
ja que en aquestes edats àdhuc no
tenen un control de la llengua.
No
obstant açò, quant a les il·lustracions, aquestes faciliten la comprensió d'un
vocabulari complicat com hem comentat anteriorment. cal afegir que les
il·lustracions són bastant grans, arribant a ocupar pàgines completes, amb la
qual cosa crida més l'atenció del xiquet a l'hora de la lectura.
Continuant
amb els personatges, podem destacar els a el protagonista (Albert) i el coprotagonista
(tomàquet) ja que entorn a aquestes dos personatges es desenvolupa gran part de
la història. No obstant açò, també trobem a la mare d'Albert i l'aparició del
pare en l'última part de la història.
Quant a
l'estil del text, s'ha de destacar el fet que quan un personatge intervé
s'augmenta la grandària de la lletra. Açò es puc observar clarament quan la
mare d'Albert li crida al xiquet, per exemple.
Continuant
amb l'estructura del llibre, est presenta una estructura pròpia d'un conte, és
a dir: plantejament, nus i desenllaç. Quant a la forma en la qual està escrita
aquesta obra, es troben fragments en els quals té una estructura poètica, amb
versos que rimen entre si.
Finalment,
crec que la història està molt bé enfocada tenint en compte que el llibre es dirigeix
als xiquets de 6 anys, una edat on, poc a poc, estén més conscients del que
menjant. Doncs, resulta molt interessant inculcar-les uns hàbits alimentaris correctes
per a que pugen gaudir d’un correcte desenvolupament.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada